La mirada

Faig dialogar objectes que mai no haurien d'haver-se trobat.

Soc un artista que treballa amb objectes en desús i els transforma mitjançant l'assemblatge. M'interessa descobrir què pot passar quan dos objectes que han seguit camins diferents es troben i comencen a formar part d'una mateixa història.

Cada objecte conserva la seva forma, les seves marques i part de la seva història. Jo intento descobrir les relacions que hi ha entre ells i imaginar què poden arribar a ser junts.

Els Objectes

Tot comença buscant objectes.

Vaig a buscar materials sense saber exactament què trobaré. M'atrauen les formes, les marques del temps i aquella història que cada peça porta a sobre. Trio les peces que em criden l'atenció i començo a imaginar què poden arribar a ser juntes.

La tria té una part intuïtiva i una altra de molt meditada. Observo, comparo, provo mentalment diferents combinacions i vaig construint una mena de mapa de possibilitats. Alguns objectes esperen temps fins que apareix la peça amb la qual encaixen.

El Procés

Arriba el moment de combinar els objectes. Provo, canvio de posició i torno a provar. Algunes combinacions funcionen de seguida; d'altres necessiten temps. De vegades passo dies buscant la manera de fer encaixar dues peces que, d'entrada, semblen molt diferents.

La intuïció té un paper important en aquest procés. Una peça em crida l'atenció, sento que pot funcionar i començo a buscar-li un lloc. A partir d'aquí, la paciència i la dedicació m'ajuden a trobar la relació entre els objectes.

Quan finalment apareix l'encaix, l'escultura comença a prendre forma. Les peces deixen de ser elements separats i juntes expliquen alguna cosa nova. És en aquest moment quan sento que l'escultura ha trobat el seu camí.

Sense soldadures

Segones oportunitats

Una paella no s'imaginava que algun dia seria el rostre d'un Mickey.

M'interessa donar una segona oportunitat als objectes que formen les meves escultures. Peces que havien quedat oblidades en un garatge o en un calaix poden acabar ocupant un lloc que ningú havia imaginat.

Aquesta segona vida dels objectes també té un significat personal per a mi. Cada transformació porta una mica de la meva manera de veure i entendre el món.

La sorpresa

M'agrada veure què passa quan algú descobreix una de les meves escultures i reconeix els objectes que la formen en un lloc inesperat. Primer apareix la sorpresa, després la curiositat i, de vegades, una rialla.

Busco que aquest primer impacte desperti sorpresa, tendresa i, finalment, una rialla de complicitat amb el nen que tots hem estat. Aquesta reacció connecta amb la manera com visc el procés de creació: amb alegria, curiositat i ganes de jugar amb les possibilitats dels objectes.

Mentre estudiava el batxillerat, anava a fer dibuix amb la Carme Benet, a les Borges Blanques. Allà se'm va despertar el cuquet de treballar el fang i, durant aquells anys, també em vaig anar presentant per lliure a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Tàrrega.

Quan vaig haver de decidir els meus estudis, vaig triar l'Enginyeria de Telecomunicacions. És el món al qual encara avui em dedico professionalment i que m'ha aportat moltes satisfaccions.

Amb el temps, l'art va continuar formant part de la meva vida. Cap al 2012 vaig sentir la necessitat de tornar a fer treballs artístics. Ara m'adono que la creació sempre havia estat present en diferents àmbits de la meva vida: en la feina relacionada, en la construcció de mobles, en la transformació d'objectes i en altres activitats que he anat desenvolupant.

Treballar el fang i la fusta representa per a mi obrir un parèntesi en la vida quotidiana i concentrar-me en un camí cap a un lloc desconegut. No sé exactament on arribaré, i és precisament aquest camí el que gaudeixo.

La transformació d'objectes és diferent. És més impulsiva i menys reflexionada. De vegades parteix d'un concepte; d'altres, d'una necessitat gairebé impossible d'aturar, fer allò que em passa pel cap.

En tots dos casos hi ha una cosa en comú, la necessitat de crear i descobrir què pot passar mentre treballo.

També m'ha acompanyat sempre la fotografia. Vaig començar en l'època del blanc i negre, quan nosaltres mateixos muntàvem els rodets i positivàvem les fotografies. Avui podem compartir una imatge presa fa només un instant, però la curiositat per observar i crear continua sent la mateixa.

La major part de les tècniques i habilitats que he après les he descobert de manera autodidàcta, amb els consells i coneixements que també he anat rebent de persones properes, especialment del meu pare.

Avui aquesta curiositat pren forma en les meves escultures: objectes que observo, combino i transformo fins que troben una nova relació entre ells.